Tarda

Els actes de la tarda de Dijous Sant comencen a dos quarts de cinc a l’església parroquial on té lloc la celebració litúrgica pròpia d’aquesta diada, l’Ofici solemne, que està relacionat amb l’antic ofici de Fasos (suprimit pel Concili Vaticà II) i la vetlla del Sant Crist. Una vegada finalitzat l’ofici, les Manages entren solemnement a l’església i fan una reverència col·lectiva a davant l’altar. Aquest acatament, que rememora l’antiga vetlla del Sepulcre, és actualment el primer acte de la celebració vergelitana.

Cap a les 5 de la tarda té lloc la sortida de lesManages. La comitiva, formada per una vuitantena de membres, surt en formació i duu a terme, al ritmecompassati estrident de timbals i trompetes, una desfilada per diferents carrers del poble, començant a la Placeta de l'1 d'Octubre, on té lloc l'exhibició més espectacular. Allà, els soldats romans realitzen una sèrie de vistoses evolucions: les anomenades "sardanes", encreuaments i d'altres figures de gran bellesa plàstica i harmonia.

Les Manages

El Quadre de Manages -cohort d'armats o soldats romans, que a Verges, excepcionalment, es coneixen amb el substantiu femení “manages”- està format per 6 tabalers, 2 bombos, 6 trompeters, i 48 manages, amb 6 capitans, 2 abanderats petits, 2 abanderats grans i 1 portaestendart amb l’àliga i les sigles SPQR.

Les imatges

La imatge de la Dolorosa a la Processó de Verges destaca per un detall singular: és l'única que és portada exclusivament per noies, sense cap suport de rodes. A diferència de la resta d'imatges, que compten amb suports per facilitar-ne el transport, la Dolorosa es porta completament a pes, cosa que li dóna un caràcter més solemne.

L'uniforme

Les Manages vesteixen actualment un uniforme de legionari romà del segle I, basat en el coneixement històric d’aquest tipus de vestimenta militar, que va substituir a finals dels anys 50 del segle passat la indumentària tradicional que caracteritzava les representacions dels soldats romans a Catalunya.

Les formacions

A l’hora esmentada surten en formació i duen a terme una desfilada per diferents carrers executant, a més, les figures anomenades sardanes, creuaments i d’altres, en fila de 2 o de 4 depenent dels carrers per on passen i si van en pas llarg -que s’utilitza per la desfilada i les exhibicions- o pas curt -més lent i solemne, que s’utilitza en el seguici processional-.

La sardana

Les manages de Verges han aconseguit un alt grau de perfecció en l’execució de la seva actuació. A la bellesa plàstica de les figures que realitzen en diversos punts (la ‘sardana’ i els encreuaments que hem esmentat abans), cal afegir-hi l’aire de marcialitat que saben reproduir, amb els rostres seriosos, la sonoritat dels tabals i trompetes, la sincronia dels moviments, la lluentor dels escuts i de les cuirasses, i el fort repic al terra amb les llances (quan fan el pas curt).

Tot seguit, les Manages inicien un recorregut pels carrers de la vila. Van a "recollir" els diferents passos o misteris, imatges situades a diferents llocs del poble i que han estat preparades, netejades i guarnides floralment pels veïns amb discreta exuberància, i els acompanyen fins a l'església on restaran exposades fins a la nit, quan passaran a formar part de la processó. Actualment, els misteris que van a recollir són: l'Assotament, conegut popularment per "Pistolets", el Natzarè, la Dolorosa i la Pietat. Aquesta operació de desfilada i recollida de misteris dura unes dues hores -de 17:00 a 19:00-, i és el preàmbul de l'inici formal de la Processó, que tindrà lloc a partir de les dotze de la nit.