La Processó dels Petits és la reproducció de la processó dels grans, si bé amb menys protagonistes i un xic abreujada. Els versos són els mateixos que els de la processó del Dijous Sant, la major part del vestuari és heretat de la processó dels grans i la manera d'interpretar, tant gestos com paraules, volen ser una reproducció exacta de la processó dels adults.

Comença a la Plaça, on s'escenifiquen alguns dels diàlegs de la vida pública de Jesús (la Samaritana, el Ram, el Sant Sopar, l’Hort de Getsemaní i Ponç Pilat o la Sentència). Seguidament es forma la processó, en què, amb un recorregut més curt que el de dijous, es representen únicament les escenes de la primera caiguda i de la reverència de la mort a la plaça de l'església.

Unes arrels d'improvització

La Processó dels Petits va sortir com un joc d'imitació per part de la mainada de Verges des de no se sap ben bé quan. L’única cosa certa és que tots els avis i àvies de Verges encara recorden haver-la fet, de vegades molt esplendorosa, de vegades més senzilla, però sempre puntual cada Dissabte Sant a la tarda.

La Processó dels Petits és la base on els futurs actors aprenen, entren en contacte amb el públic, i sobretot senten aquella emoció dins seu que els portarà a estimar la processó i a anhelar de poder ser, en el futur, protagonistes de la Processó del Dijous Sant. És una eina bàsica per assegurar les formes de transmissió tradicionals, ja que en el que els petits executen amb voluntat d’imitar els grans, es produeix una transmissió per mimesi de diccions, gestos i moviments escènics que després tindran continuïtat quan els petits passin a la processó dels grans.

  • Les Manages

  • Els Apòstols

  • La Dansa de la Mort

  • Jesús amb els Jueus