La Bandera o Abanderat és un esquelet adult que s’ubica al bell mig de la dansa, darrera la Dalla. Aquest dansaire duu la “Bandera de la Mort”, una bandera negra amb el dibuix d'una calavera i dos ossos creuats que representen l'imperi de la Mort, i dues inscripcions ben explícites: a una banda "Nemini Parco" i a l'altre "Lo temps és breu", traducció en català antic de l’expressió llatinaTempus Fugit.

Al costat de la Bandera s’hi situen els Platets, dos esquelets infants que porten un platet ple de cendra mostrant als espectadors el que seran algun dia, sense tenir en compte ni edat, ni condició social. La mort és universal i la cendra penitencial és el camí per que t’agafi preparat. Fan referència al Memento homo quia pulvis es et in pulverem reverteris,  recorda que ets pols i en pols et convertiràs.

El darrer dels dansaires és el Rellotge, que tanca el grup de saltadors. Es tracta d'un esquelet infantil que porta un rellotge sense broques i a cada pas de dansa assenyala amb el dit una hora de manera aleatòria. El missatge és clar: cal estar preparats perquè a qualsevol hora podem morir.

La dansa es realitza al ritme d'un Tabal, que no porta vestit d'esquelet, sinó una túnica negra. El Tabal marca el ritme senzill però poderós de la dansa. El seu so repetitiu és la base sobre la qual els esquelets executen la seva dansa. Aquest ritme és conegut pels espectadors perquè és el mateix que s'utilitza als enterraments, on un escolanet toca amb les maçoles mentre acompanya el difunt al cementiri.

Les Torxes o Antorxes són quatre personatges més -dos adults i dos infants- que flanquegen el tabal i van vestits com ell: túnica negra i caputxa lila, amb guants i espardenyes negres amb els ossos pintats i un casc amb forma de calavera. Porten una torxa cada un per poder traslladar a la Dansa de la Mort l’ambient dels carrers de Verges durant la nit del Dijous Sant. Es van incorporar al quadre a mitjan segle XX en ocasió d’una sortida de la dansa de la Mort fora del seu àmbit natural.