Just abans dels dies de passió, Jesús és aclamat com a Salvador, com a Messies, per una gran gentada a Jerusalem. Malgrat tot, Jesús no perd la seva humilitat puix que entra a la Ciutat Santa no com un rei amb tot el seu seguici sinó sobre un ruc i envoltat només pels seus deixebles i pel poble menut.
Aquesta escena recrea l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on és rebut per la multitud amb palmes i crits d’hosanna. Les fràgils fulles de llorer, olivera i palma omplen delicadament les mans i brillen els ulls de la gernació que sembla tenir ales als peus quan camina amb l’agilitat que només pot donar l’alegria.
L’entrada dels participants és espectacular, per tots els camins que porten a la Plaça i ens transporta cap al paradís del temps. Sona nítidament l’Hosanna que puja al cel impel·lida per una polifonia que inventa l’infinit de l’amor.
Just després de l'escena del Sanedrí durant la qual es condemna a mort a Jesús, la Dansa de la Mort fa acte de presència a la plaça. Com una premonició del que passarà més endavant, els cinc balladors fan una solemne aparició, travessant la plaça de cap a cap.
Un cop passada la Dansa de la Mort, es representa l'escena de l'Hort de Getsemaní. Jesús es troba fent oració a l’hort de les oliveres, a Getsemaní. Acompanyat pels apòstols Pere, Joan i Jaume, que dormen plàcidament allà mateix mentre ell passa les angúnies de la mort segura, rep la visita d’un àngel que li anuncia la Passió que patirà. Un cop conformat a la seva sort, és ell mateix que s’ofereix a l’escamot de jueus que l’han anat a prendre i que cauen astorats per la seva valentia.
Ponç Pilat
Aquesta escena representa el moment en què Jesús és conduït davant el pretor romà, i serà jutjat i sentenciat a morir. Tal i com era preceptiu, una condemna a mort havia de ser dictada per l’autoritat civil de l’Imperi Romà, que en aquells moments encarnava Ponç Pilat. El pretor es va adonar de seguida del cas que se li presentava i va lluitar per la innocència de Jesús. Amb tot, acaba claudicant davant de les amenaces dels rabins d’estimular el poble a la revolta contra Roma i signa la sentència mentre intenta autoconvèncer-se que aquell cas era un afer intern entre jueus.
Un cop condemnat a crucifixió la creu s'alça damunt del cadafal. L’escena conclou, amb molta força emotiva, en el moment en què els jueus carreguen la creu a les espatlles de Crist i el passejaran per tota la via dolorosa enmig de greus insults, agressions i burles.
Amb aquest quadre es posa punt final a la representació de la Passió a la Plaça Major.
