Les disposicions canòniques i la pràctica consuetudinària estableixen que els Via Crucis s’han de representar en Divendres Sant. Per això, a Verges primerament s’escenifica la Passió (els tres darrers anys de la vida pública de Jesús) i, acte seguit, quan “tècnicament” ja és Divendres Sant, s’inicia l’itinerari del Via Crucis. Es respecta i es manté, així, una pràctica que estaria relacionada amb l’estructura de les representacions teatrals litúrgiques medievals i que constitueix un tret característic i diferencial de la Processó de Verges.

En el transcurs de l’itinerari tenen lloc algunes escenes de gran força dramàtica, com les tres caigudes que patirà Jesús camí del Calvari. La presència d’aquests quadres dialogats enmarcats en un seguici processional es pot considerar un fet excepcional, element que atorga un caràcter únic a la Processó de Verges, que va més enllà d’una desfilada pietosa convencional. La primera caiguda té lloc a la Placeta de l’1 d’Octubre.

Després tenen lloc dues escenes més: la de les Tres Maries, quan la Mare de Déu, veient el seu fill tan maltractat, s’abraona cap a ell i hi manté un breu i emotiu diàleg; i la de la Verònica, que caritativament s’apropa a eixugar la cara de Jesús i la imatge del rostre del Messies queda gravada en el llenç que havia fet servir.

La tercera caiguda té lloc abans d’iniciar el tram final del recorregut. Un Jesús exhaust i llastimosament lacerat recita un commovedor vers en la que és, sens dubte, una de les escenes més dramàtiques de la Processó.

Com a colofó final del recorregut processional, la Dansa de la Mort entra a l’església parroquial dansant i, enmig d’un silenci eixordador, fa reverència davant el Santíssim que està situat en una capella lateral. És, sens dubte, un dels moments amb més càrrega simbòlica de la festa.