La Dansa de la Mort constitueix, indiscutiblement, l’element més emblemàtic de la Processó de Verges. Es tracta d’un veritable tresor, una joia única de la cultura popular que, si bé ens ha arribat en una configuració que és clarament deutora de l’estètica i la iconografia barroques, enfonsa les seves arrels primeres en els segles medievals quan, sobretot a partir de la Pesta Negra (1347-48), la temàtica de la mort prengué un paper protagonista en molts àmbits, com la literatura, la música, la pintura o la religió. En la Dansa de la Mort de Verges perviuen, doncs, uns elements antropològics, simbòlics i històrics que, de fet, formen part del bagatge cultural de tota Europa.
En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu. Els acompanyen un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit. El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques). Cada personatge rep el nom del símbol que porta a les mans i a través del qual comunica d’una manera repetitiva i constant les màximes sobre la mort. La Dansa de la Mort de Verges ens avisa que la mort no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).
