Els jueus

Durant les tres hores que dura la Processó els jueus que fustiguen Jesús i els saions que els acompanyen van recitant tot un reguitzell de versos de carrer. Tot i que en conjunt potser passen una mica desapercebuts per al públic en general a causa del caràcter itinerant de la representació, mereixen ser tinguts molt en consideració, tant pel seu to burlesc (van dirigits al Condemnat) com per la gràcia especial que tenen: uns són més llargs i elaborats, altres són breus i rústics, tots ells, però, d’una expressivitat i una força vivíssimes, que denoten un origen popular. Sembla que els jueus vulguin arrancar els mots de les entranyes de la terra i enviar-los a les fondàries del cel. El seus són versos amb sonoritats rotundes, alguns de senzilla elegància, altres dialogats, alguns exuberants, laberíntics i arriscats, altres festius i amb burlesques o acompanyats de gestos revoltants. Alguns exemples d'aquests versos curts de carrer són:

Ja estic cuit i recremat
de tan llargues cerimònies.
Home que fas el valent,
com és que et falten les forces?
Puix caus en cada moment
besant la terra, i tremoles.

El fill d'un pobre fuster
el nostre rei presum ser.
Home que neix entre palles
ha de ser rei de rialles.

Si a molts altres has salvat,
com no et salves tu mateix?
I, com, si ets fill de Déu viu,
no deixes aquesta creu?

Comprar entrades