La Processó de Verges no seria possible sense un seguit de persones anònimes que hi ha al darrere i que es pot dir que treballen tot l’any per a una sola nit d’esplendor.
Així, les encarregades del vestuari, si cal renovar-ne alguna peça, compren roba i confeccionen vestits, reparen els que s’hagin pogut deteriorar, els renten i planxen, els emproven als personatges principals, hi fan els últims retocs i, un cop utilitzats, els desen per a l’any vinent. Els de l’equip de material, abans de començar els assajos, convoquen tothom qui vulgui a muntar l’escenari i, en els dies previs al Dijous Sant, remenen eines amunt i avall, posen filtres als llums del recorregut de la Processó per aconseguir un ambient de penombra i claven a les parets les torxes que il·luminaran el pas del seguici.
El matí del gran dia, les corresponents confraries adornaran amb flors els seus misteris (imatges) en un local de cada barri, mentre al carrer dels Cargols van introduint el ble a les closques dels cargols hàbilment enganxats a banda i banda, els perxoners col·loquen les cadires de plaça i els de material emplenen els dipòsits de les torxes que encendran a la nit. Al vespre, abans de la representació, els responsables de la Dansa de la Mort, que són els qui custodien el material específic d’aquest quadre, ajuden a vestir els integrants del conjunt. Ah, i no ens oblidem pas de la gent gran que aquella nit no fan cap paper!: tenen cura dels més petits perquè els familiars més joves puguin participar-hi.
Vet aquí la Processó que no es veu i que manté viu i actiu tot un poble.
