Història de la Processó de Verges

Les primeres referències escrites que esmenten la Processó de Verges són dos documents eclesiàstics siscentistes procedents de l’Arxiu Diocesà de Girona. Un d’ells, que data del 20 d'abril de 1666, ja la qualifica de costum:

"Ab decret del il·lustre y molt reverend senyor Pere Barril, doctor en drets, vicari general, a petició dels jurats, y obrers de la església parrochial de la vila de Verges, del present bisbat de Gerona, se concent y se dóna facultat y llicència als reverends curats y preveres y demés parrochians de dita vila per a què, sens incórrer en ninguna pena ni censura, la nit del Dijous Sant pròxim vinent pugan y los sie licit, ab la modèstia, compostura y devoció que·s deu, fer la professó que en semblant nit se acostuma de fer per los llochs acostumats de dita vila, en fe de les quals coses se fan les presents. Dates en Gerona als vint del mes de abril del any de la nativitat del Senyor mil sis cents sexanta sis."

Aquest document i molts d’altres autoritzaven misteris teatrals medievals que es venien fent des de l’Època medieval a la majoria de pobles del Bisbat de Girona. Fins al moment es feien sense haver de demanar cap permís, però a pàrtir d'aleshores s’han de sotmetre als controls que marca el Concili de Trento, per obtenir el placet reglamentari.

Unes dècades després, Fra Antoni de Sant Jeroni publica La gran tragèdia de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, que és un text que aglutina una bona part de les passions medievals i que obté el necessari Nihil Obstat per garantir l’ortodòxia dels actes que la faran servir, que en poc temps van ser la majoria i la Processó de Verges també.

Aquests textos, ampliats i modificats en reiterades ocasions van ser d’ús comú per a la majoria de les representacions passionístiques catalanes fins a la meitat del S. XX, quan van ser modificats o fins i tot canviats atenent als canvis estètics o simplement per fer-ne una necessària actualització lingüística. A Verges, aquesta actualització va ser ideada i duta a terme després de la guerra de 1936-39 pels germans Carles i Maria Perpinyà, en els aspectes escènics i textuals respectivament. Després de la intervenció de Maria Perpinyà, ja no podem parlar de La Gran Tragèdia de Fra Antoni sinó de La Processó de Verges i si bé en les darreres dècades hi ha hagut alguns retocs escenogràfics i textuals, han estat per completar i actualitzar la reforma dels Perpinyà.

La tradició és canviant perquè és viva i es va adaptant al temps, i quan hi ha un canvi estructural important, sol anar acompanyat també de canvis en l’organització. Així els jurats i obrers que, segons consta en el document que esmentàvem abans, eren els responsables de la Processó de Verges, seran substituïts, el 1669, pels pabordes de la Confraria de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist. Ja en temps més recents, el 1954, la Confraria va ser substituïda pel Patronat de la Processó del Dijous Sant, que va organitzar la Processó fins al 1996, quan els aires democràtics van portar a la creació de l’actual Associació "La Processó de Verges".

Comprar entrades